Avui9
Mensual1506
Visites107246

Traductor

Catalan English French German Portuguese Russian Spanish

                      

Hipsometria
  

El gradient altitudinal del parc va dels 1.500 m sobre el nivell del mar, aproximadament, fins als 2.942 m de l’Alt de Comapedrosa, el cim més elevat del Principat. Altres cims destacats, amb altituds superiors als 2.900 m, són el de Roca Entravessada (2.927 m) i el de Medecorba (2.913 m). També convé esmentar, malgrat la seva menor altitud, els pics de Sanfons (2.857 m), Racofret (2.837 m), Pla de l’Estany (2.859 m) i les Fonts (2.749 m).

 
Alt de Comapedrosa des de la portella de Sanfons (Margareth Baró)
 
 
Pic del Pla de l’Estany des del mirador del roc de la Sabina (Jordi Nicolau-BIOCOM)
  
 Cims principals del Parc Natural, representats sobre fotografies aèries de l’any 2003. En aquest mapa, així com en els següents, els límits de l’espai protegit es mostren en color vermell, i cada quadrat representa una superfície d’1 Km quadrat
 

Geologia i geomorfologia

  

Els esdeveniments més rellevants de la història geològica de les Valls d’Andorra són, de forma resumida, els següents: sedimentació paleozoica, orogènia herciniana i emissió de cossos plutònics, orogènia alpina i retoc glacial. Des del punt de vista geològic i geomorfològic, el parc destaca per la presència de tobes riolítiques, roques força rares al Principat, i per les variades formes originades pel modelatge glacial.

Els sòls més àmpliament distribuïts al parc són els litosòls silícics i els rànkers silícics. A l’extrem sud, però, hi ha sòls bruns calcaris, rendzines calcàries i litosòls calcaris. El Parc Natural està dominat per sèries gresopelítiques rítmiques. També hi ha intercalacions de pissarres i dipòsits quaternaris, tant flúvio-torrencials com, sobretot, glacials. A l’extrem sud-est predominen les calcàries i les pissarres.

 

 
  Mapa pedològic del Comapedrosa, elaborat a partir del Mapa pedològic de les Valls d’Andorra Escala 1.50.000 de l’IEA
  
 
 Mapa geològic del Comapedrosa, elaborat a partir del Mapa geològic d’Andorra a escala 1.25.000 del CRECIT (IEA)
  
La major part del parc equival al domini morfoestructural de les roques metamòrfiques amb fracturació intensa, mentre que l’extrem meridional correspon a roques carbonàtiques. Les formes d’origen glacial són nombroses: dipòsits glacials, morrenes de glaceres rocalloses, gorges subglacials, llindars rocosos, superfícies polides i/o moltonades... però destaquen, per la seva espectacularitat, els circs glacials, sobretot els de la capçalera de Comapedrosa, el del Pla de l’Estany i el de les Fonts, i la vall d’origen glacial en forma d’U de Comapedrosa.
  
 
Circ glacial del Pla de l’Estany (Josep Argelich-BIOCOM)
  
 
  Vall glacial de Comapedrosa, amb el típic perfil en forma d’U (Josep Argelich-BIOCOM)
 

Al següent enllaç podeu descarregar l’article “Estudi estratigràfic i estructural del Cambroordovicià de la zona dels “pics alts” d’Andorra (Valls del Coma Pedrosa i del Pla de l’Estany", publicat al número 9 (1er semestre de 2006) de la revista Horitzó (CRECIT -Centre de Recerca en Ciències de la Terra- de l’IEA).

  

Hidrologia

 

El Parc Natural forma part de la xarxa hidrogràfica de la vall d’Arinsal, afluent de la conca del Valira del Nord. El principal curs d’aigua és el riu Pollós, que neix gràcies als diversos rius i torrents que baixen de l’alta muntanya (principalment els rius de Comapedrosa i del Pla de l’Estany). Alhora, el riu del Pla l’Estany és resultat de la unió dels rius del Bancal Vedeller i de Montmantell. Convé destacar, per la seva espectacularitat, els salts d’aigua dels rius Pollós, Comapedrosa i Montmantell. Els medis fluvials del parc, com la resta de rius pirinencs, tenen un règim característic, amb crescudes fortes a la primavera i dos períodes d’estiatge, un a la darreria de l’estiu i un altre a l’hivern.

  
 Aspecte hivernal del riu Pollós (Jordi Nicolau-BIOCOM)
  
  Riu del Pla de l’Estany (Josep Argelich-BIOCOM)
  
Salt d’aigua del riu Pollós (Jordi Nicolau-BIOCOM)
 
 Xarxa hidrològica superficial bàsica del Parc Natural
  
Els estanys són un altre element molt important dins la hidrologia superficial. El Parc Natural compta amb bona part dels elements lacustres de la meitat occidental d’Andorra i es poden distingir fins a sis nuclis diferents d’estanys. Un fet remarcable és que aquesta àrea comprèn els estanys més alts del país (concretament l’estany de Més Amunt dels Forcats, situat a 2.714 m, és el més alt d’Andorra). A la vall de Comapedrosa, els principals medis lacustres són, de nord a sud, els següents: estany Negre, basses de l’Estany Negre, bassa de les Granotes i estany de les Truites. A l’extrem nord de l’àrea d’estudi trobem, d’oest a est, els estanys Forcats, l’estany del Port Dret i els estanys de Montmantell.
   
 
Estany Negre (Margareth Baró)
 
  
 Estanys de Montmantell (Jordi Nicolau-BIOCOM)
  
Cal destacar l’existència, a l’interior del parc, de dues captacions comunals (Pla de l’Estany i les Fonts), que formen part de la xarxa de subministrament d’aigua comunal i, per tant, tenen un elevadíssim interès públic.
 
 
 Aspecte hivernal d’un edifici per a la captació d’aigua que es troba al Circuit Interpretatiu (Jordi Nicolau-BIOCOM)
 
Download Free Designs http://bigtheme.net/ Free Websites Templates