Per conèixer el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, i en especial tot el seu patrimoni natural i cultural, us recomanem que feu una ullada al documental “Un any al Comapedrosa”, enregistrat pel propi equip tècnic de l'espai protegit, amb finalitats educatives, entre el 21 de desembre de 2010 i el 5 d'octubre de 2011.
Clima
Fotografia: Jaume Riba
El relleu abrupte i l’altitud elevada condicionen una climatologia típica d’alta muntanya de la zona climàtica temperada, caracteritzada per hiverns freds i estius relativament calorosos, en els quals es concentren les màximes precipitacions mitjanes estacionals..
En general, el clima del parc es pot considerar de transició entre la influència atlàntica, que protagonitza les zones més elevades i septentrionals del parc, i la mediterrània-continental, representada a les zones més baixes i meridionals.
Podeu consultar, a la pàgina web del Servei de Meteorologia del Govern d’Andorra, les dades meteorològiques de dues estacions situades a l’interior o a la perifèria immediata del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa: Les Fonts d’Arinsal i Arinsal.
Convé destacar, per la seva espectacularitat, els salts d’aigua dels rius Pollós i Comapedrosa. El següent enllaç mostra la hidrologia bàsica del parc.
Els estanys són un element molt important dins la hidrologia superficial. Al parc es poden distingir fins a sis nuclis diferents d’estanys, inclosos els més alts del país (concretament l’estany de Més Amunt dels Forcats, situat a 2.714 m, és el més alt d’Andorra).
Cal destacar l’existència, a l’interior del parc, de dues captacions comunals (Pla de l’Estany i les Fonts), que formen part de la xarxa de subministrament d’aigua comunal i, per tant, tenen un elevadíssim interès públic.
També són remarcables les variades formes originades pel modelatge glacial. Destaquen, per la seva espectacularitat, els circs glacials, sobretot els de la capçalera de Comapedrosa i el del Pla de l’Estany, així com la vall en forma d’U de Comapedrosa.
El catàleg de la fauna vertebrada del parc està format per més de 140 espècies, incloses algunes espècies amenaçades i/o endèmiques dels Pirineus. El veritable protagonista és la serenalla pallaresa, petit saure exclusiu d’una reduïdíssima àrea.
El fulletó “On observar fauna” recull alguns dels indrets més interessants del parc per descobrir algunes de les espècies més rellevants: trencalòs, àguila daurada, perdiu blanca, picot negre, marmota, isard, cabirol, mufló, ermini, etc.
Podeu obtenir més informació sobre la fauna vertebrada del parc als següents documents:
La fauna invertebrada del parc encara és força desconeguda. Ja es disposa, però, dels “Catàlegs preliminars dels lepidòpters ropalòcers, els ortòpters i els mol·luscs”, que inclouen més de 150 espècies. Algunes d’aquestes es consideren d’interès especial, ja sigui per la seva distribució limitada o pel seu estat de conservació.
Hàbitats
Fotografia: Jaume Riba
El parc presenta elements biogeogràfics pertanyents a dues de les grans regions d’Europa occidental, la bòreo-alpina i l’eurosiberiana. Es poden diferenciar tres estatges de vegetació, des de les cotes inferiors a les superiors: montà, subalpí i alpí.
El "mapa d’hàbitats del parc inclou diversos hàbitats amb un Valor Global d’Interès molt elevat. Aquí es compten, per exemple, els prats de càrex corbat o el bedollar de beç pubescent amb sotabosc de megafòrbies.
El parc presenta una important coberta de tarteres i roquissars pel fet de ser un espai d'alta muntanya. Les zones forestals queden relegades al fons de vall i a les cotes menys altes dels vessants. Els prats i herbassars s'estenen per les pletes de Comapedrosa i del Pla de l'Estany i per les pastures de les Fonts.
Segons el mapa de les unitats de paisatge d’Andorra, al parc trobem unitats amb predomini d’elements abiòtics, biòtics i mixtos, la majoria amb tendències estables o progressives. Bona part té una potencialitat de primer ordre en relació amb el turisme de senderisme i l’ecoturisme, però també hi ha algunes unitats amb una potencialitat important en relació amb el turisme de benestar i de salut. Segons la qualitat del paisatge, la gran majoria de l’espai es cataloga com a àmbit natural d’alta muntanya de valor rellevant.
Les construccions tradicionals inclouen pletes, orris, cabanes de pastor i, molt a prop del parc, diversos conjunts de bordes (Percanela, Torné, Prats Nous, Agunes i Coruvilla).
Els camins i senders del parc havien estat les úniques vies de comunicació entre els pobles massanencs i les valls veïnes de Catalunya i França. Encara es conserven nombroses construccions de pedra seca associades, així com alguns trams empedrats.
El patrimoni cultural del parc es complementa amb una gran diversitat d’activitats tradicionals, des de la utilització de les pastures fins a la recol·lecció i l’ús de plantes remeieres.